Però jo us vull parlar d’aquell bocí de terra ferma perdut enmig de la mar; del posat innocent d’aquella olivera i de com la casa li va fer un lloc per no haver-la de talar; de les converses amb en Paco, en aquell parlar i aquell pensar cadequesencs, carregats de sal i de saviesa; d’aquells divendres d’infinites corbes encadenades damunt la moto per anar de visita a l’obra; dels dies de tramuntana, del sol encegador o del Canigó nevat a la tornada. _Arnau Vergés
Menú
